Què
és la hipnosi?
Al llarg dels anys, la hipnosi com qualsevol altre
constructe teòric, ha estat definit de
diferents maneres. Una mostra d'això són les paraules de M.H.
Erickson, una de les
figures més importants de la hipnosi, fent
referència a la paràbola dels "sis cecs i l'elefant" de Rumi, sufi
persa del segle XIII.
La
investigació de la hipnosi i l'exposició d'idees sobre ella té
paral·lel, amb la discussió dels set cecs sobre
l'elefant.
Els cecs van
argüir de molt ardor i, finalment, van investigar. Un d'ells va
palpar l'ullal de la bèstia; un altre la
cua; un altre el flanc; un
altre més l'orella; el cinquè va examinar la trompa, etcètera.
Després que
cada un va fer l'examen complet d'una part especial de l'elefant
van discutir amb encara major intensitat.
El mateix
succeeix amb la hipnosi. Tot el món té el seu particular punt de
vista, tan necessàriament limitat com el meu.
Milton H.
Erickson
A continuació recollim
algunes de les definicions que, des de diferents perspectives, s'han fet
de la hipnosi.
-Habitualment, la hipnosi comporta una introducció al procediment
durant la qual es diu a un subjecte que se li presentaran
suggestions d'experiències imaginatives. La inducció hipnòtica és
una suggestió, extensa i àmplia per a usar la pròpia imaginació, que
es dóna al començament (initial), i que pot incloure majors detalls
(elaborations) de la introducció.
-S'utilitza un procediment hipnòtic per a fomentar i avaluar
respostes a les suggestions. Al fer ús de la hipnosis, una persona
(el subjecte) és guiat per una altra (l'hipnotitzador) perquè
respongui a les suggestions de canvis en l'experiència subjectiva,
alteracions en la percepció, sensació, emoció, pensament o conducta.
Les persones poden aprendre també auto-hipnosi, que és l'acte
d'administrar procediments hipnòtics a un mateix.
-Si el subjecte respon a les suggestions hipnòtiques, generalment
s'infereix que s'ha induït una hipnosis.
-Molts creuen que les respostes i experiències hipnòtiques són
característiques d'un estat hipnòtic. Encara que alguns pensen que
no és necessari usar la paraula “hipnosi” com una part de la
inducció hipnòtica, uns altres ho veuen essencial.
-Els detalls dels procediments i suggestions hipnòtics diferiran
segons els objectius de qui la practiqui, i dels propòsits de la
tasca clínica o d'investigació que s'intenta realitzar.
-Tradicionalment,
els procediments inclouen suggestions per a relaxar-se, encara que
la relaxació no és una part necessària per a la hipnosi, podent-se
usar una àmplia varietat de suggestions, incloses les d'alerta.
-Tant en àmbits clínics com d'investigació es poden usar suggestions
que permeten avaluar l'abast de la hipnosi comparant les respostes
amb escales estandarditzades. Si bé la majoria dels subjectes poden
respondre, almenys, a algunes suggestions, les puntuacions de les
escales solen abastar un rang que oscil·la des de l'elevat a
l'insignificant. Tradicionalment, les puntuacions s'han agrupat en
les categories de baixes, mitjanes i altes.
-Tal com succeeix amb altres mesures de constructes psicològics
escalades positivament, com l'atenció i la prevenció, la claredat de
l'evidència d'haver assolit la hipnosis s'incrementa amb la
puntuació de l'individu.”
Definició de Spiegel i Spiegel (1987):
(Traducció de Dr.Antonio
Capafons. Universitat de València.)
La hipnosi es essencialment un estat psicofisiològic de
concentració focal, activada, atencional y receptiva, amb una
disminució corresponent en la consciència perifèrica. La
capacitat per aquests estat varia en funció de les persones i és
relativament estable a través del cicle de la vida adulta.
Pot estar genèticament determinada o pot ser apresa en els
inicis de la vida; i pot ser activada i invocada de tres
maneres; espontàniament; com resposta a una senyal de una altra
persona (hipnosi formal); y com resposta d’una senyal auto-
induïda (auto- hipnosi)
MITES I CONCEPCIONS
ERRÒNIES
La hipnosi no pertany al camp de la psicologia
científica. Els que la practiquen solen ser Xarlatans, sanadors o persones
de l’espectacle. Les persones que milloren amb ella solen ser crèduls,
ignorants i dependents.
La hipnosi
pot deixar a la persona “enganxada” en un trànsit, de manera que , al no
poder sortir de l’estat hipnòtic.
La Hipnosi
pot explicitar o agreujar patologies “latents” de la persona. Fins i
tot pot desenvolupar alteracions psíquiques en els individus sans. Els
individus amb problemes psicopatològics, poden empitjorar amb
hipnosi.
La hipnosis
provoca un estat semblant al son, en que el que la persona mostra unes
característiques especials. I si no s’aconsegueixen aquestes
característiques, persona no està hipnotitzada. Només es pot estar en
aquesta situació especial, si s’ha rebut un mètode d’inducció
hipnòtica.
La hipnosi
elimina i anul·la el control voluntari de la persona. Aquesta esdevé en un
autòmat en mans de l’ hipnotitzador, per el que pot cometre actes
delictius, antisocials, immorals o a fer el
ridícul.
La
hipnosi provoca reaccions inusuals, excepcionals y quasi màgiques en les
persones.
La hipnosi
es una teràpia (hipnoteràpia) , summament útil, ràpida i eficaç, que no
exigeix cap tipus d’esforç per part del client per canviar el
comportament. Només les persones molt susceptibles, poden beneficiar-se
d’ella.
Capafons, A. (1988). Hipnosis clínica:
Una visión cognitivo-comportamental. Papeles del Psicólogo, 69,
71-88.
