Sobre la fenomenologia hipnòtica:

Existeix un cert consens en el fet de que la aplicació de tècniques de hipnosi afavoreix l’aparició de fenòmens psicològics i psicofisilògics que caracteritzen la situació i que han estat acceptats, amb més o menys reticències per la majoria d’autors especialitzats. Aquests fenòmens son.

1)       Hipersuggestionabilitat

2)       Augment de la capacitat de imaginació.

3)       Major implicació emocional respecte a situacions imaginades pel subjecte o suggerides directament pel professional.

4)       Focalització de l’atenció en una situació estimular restringida, que poden ser les suggestions dispensades pel professional.

5)       Distorsió de les variables psicològiques del temps i l’espai.

6)       Automaticitat del comportament.

7)       Disminució de la capacitat d’anàlisis lògic-racional i crític de les situacions, facilitant la vivificació de situacions imaginades i facilitant la capacitat creativa per la cerca de solucions alternatives.

8)      Sensació de relaxació profunda des de el punt de vista de sensació subjectiva, malgrat coexisteixi una major activació fisiològica.

9)       Alteracions fisiològiques en relació directa amb les característiques de les suggestions. Facilitant processos d’analgèsia i anestèsia entre d’altres.

10)    Amnèsia i hipernèsia.

Miguel Tobal i González Ordi (1988)

Sobre la fisiologia de la hipnosi:

Sistema nerviós autònom:

Disminució de l’activitat electrotèrmica en hipnosis neutre, si s’administren suggestions dirigides a augmentar-la, aquesta augmenta.

(Ravitz 1950; O’Conell i Orne 1962; Stern, Edmonson, Ulett i Levitsky 1963; Tebecis i Provins 1976)

La tassa cardíaca augmenta al principi del procés, probablement degut a la poca familiarització de la situació i disminueix al llarg de la sessió, especialment si es realitzen suggestions en aquest sentit.

(De Benedittis, et alt 1994; Lamas 1995; De Pascalis et al. 1988)

El flux i la pressió sanguínia també experimenten variacions durant el procés hipnòtic, augmentant el primer i disminuint la segona.

(Muck-Weymann et al. 1998; Casilglia et al 1997)

Temperatura perifèrica de la pell: en principi els estudis realitzats semblen indicar que aquesta augmenta, sobretot si s’utilitzen suggestions de relaxació. Però són particularment interessants els treballs realitzats amb el fi de modificar-la, en aquest sentit estudis de Maslach et al 1972, 1979 i Robert et al 1975, 1976 apuntaven que és possible, mitjançat la hipnosi i suggestions específiques, aconseguir alteracions en diferents sentits en cada mà, fenomen que només s’ha aconseguit sense hipnosi amb tècniques de bio-feed-back.

Sistema nerviós somàtic:

Ritme respiratori i consum d’oxigen: disminueix clarament en hipnosi neutral (Dudley et al 1964) i varia segons el grau ansiogen que generen les suggestions (Sarbin 1956; Tobal i González Ordi 1984)

Activitat electromiogràfica: En hipnosi neutra el to muscular es redueix, segurament relacionat en que aquesta inclou suggestions de tipus relaxació i aquest varia segons el tipus de suggestions (Pajnatar et al 1985)

Sistema nerviós central: (EEG)

Estudis amb banda Theta (3-7 Hz): L’activitat d’aquesta banda està associada al son l’adormiment i a l’activitat cognitiva relacionada amb la solució de problemes, processament perceptual, tasques imaginatives i, en general, estats on es produeix una major atenció dirigida cap a processos interns que a l'estimulació ambiental.

Diversos estudis han trobat altres correlacions positives entre valors mitjos d’activitat theta i suggestionabilitat. (Ray 1977)

S’ha comprovat que existeixen  diferencies entre subjectes alta i escassament hipnotitzables en relació a la potencia de les bandes theta a nivell occipital, temporal, central i frontal en els dos hemisferis cerebrals, sobretot en rangs alts d’activitat theta, realcionada amb els processos d’imaginació i d’atenció selectiva (Apkinar et al 1971; Crawford, 1990, DePascalis, Ray et al 1998; Sabourin et al 1990; Graffin et al 1995).

Estudis amb banda Alfa (8-13 Hz): Els estudis dels anys setanta semblaven indicar una relació amb ondes de banda Alfa, relacionades amb un estat de intensa relaxació. Investigacions posteriors semblen indicar que aquestes correlacions eren degudes a errors metodològics (de mostra o de situació de recollida de dades, tasques...).

Els resultats obtinguts posteriorment mostren que no és possible afirmar que existeixi una correlació entre la capacitat de ser hipnotitzat i el EEG-alfa. De tota manera, investigacions més recents semblen indicar algunes variacions d’aquesta activitat durant el procés hipnòtic que caldrà estudiar (Graffin et al 1995).

Estudis amb banda Beta (13-28): Pocs estudis i de poca consistència.

Estudis amb banda de alta freqüència (40 o més): Associada a l’activitat cognitiva, especialment amb els processos de focalització de l’atenció i concentració en la tasca.

Mentre els subjectes poc hipnotitzables van mostrar poques variacions entre la taxa base i la inducció d’emocions negatives, els subjectes altament hipnotitzables van mostrar un increment bilateral hemisfèric en la densitat de l’activitat EEG de 40 Hz durant la inducció d’emocions positives i una significativa reducció durant la inducció d’emocions negatives, en hipnosi i sense hipnosi ( DePascalis et al 1987, 1989). Aquesta activitat s’observa amb més intensitat quan es presenten tasques atencionals específiques, indicant la importància de l’atenció selectiva en el procés hipnòtic i no només el grau de suggestionabilitat. (Schnyer & Allen, 1995)

Diferenciació hemisfèrica: L’ increment de l’activitat hemisfèrica dreta durant el procés hipnòtic ha estat des de fa molts anys un dels postulats importants, fins hi tot considerant, alguns autors, la base explicativa de la fenomenologia hipnòtica. L’activitat de l’hemisferi dret està relacionada amb el processament de la informació espacial, la propiocepció, la informació paraverbal (entonació, ritme, volum, timbre...), aspectes emocionals, i atenció difusa entre d’altres.

Actualment els estudis adverteixen que la preponderància hemisfèrica depèn, en la major part del tipus de tasques que s’administrin durant la hipnosi (Crawford et al 1989; DePascalis et al 1988; Jasiukaitis, Spiegel et al 1997).

La diferenciació interhemisfèrica podria, per tant, ser més un objectiu a aconseguir en el procés hipnòtic que un fenomen específic. Aquest objectiu s’aconseguiria administrant suggestions i tasques dirigides a incrementar l’activitat de l’hemisferi dret (relaxació, imaginació, atenció difosa, informació espacial, holística i propioceptiva), a la vegada que amplificant la comunicació paraverbal. L’estimulació de l’hemisferi dret, s’hipotetitza que facilitaria un processament de la informació diferent del que es donaria en no hipnosi. (Llavayol 2006).

Estudis amb potencials evocats: Actualment no és possible trobar patrons diferenciadors estables i mesurables entre la vigília i la hipnosi mitjançant el registre de respostes electrocorticals evocades (Spanos et al 1991, 1996).

Si que s’han trobat diferencies significatives entre subjectes altament hipnotitzables i subjectes poc hipnotitzables en totes les modalitats perceptives (Barabaz et al 1983, 1985; 1999; DePascalis et al 1994, 1997; Lamas i Valle-Inclán 1997; Spiegel i Barabasz 1990; Spiegel et al 1985, 1989; Miguel Tobal 1993; Spanos et al 1996; entre d’altres).

Aspectes  neurofisiològics: Recentment, alguns autors estant intentar relacionar els aspectes més característics del procés hipnòtic amb les dades concomitants psicofisiològiques i neurofisiològiques.

Gruzelier (1988) ha plantejat una concepció neurofisiològica de la hipnosi basada en un procés caracteritzat per varies fases en les que es va alternat la dominància interhemisfèrica, i en la inhibició de la regions frontals i centrals del neocòrtex que portaria a una reducció de l’estat de vigilància, reducció de la capacitat crítica i d’altres funcions cognitives associades al processament de la informació. A la vegada que una activació de les regions posteriors afavoriria la imagineria viscuda i realista i el component emocional.

 Gruzelier, J.H, Allison, J., Conway, A (1988). A psychophysiological differenciaton  betwen hypnosis and the simulation of hypnosis. International Journal of  psychophysiology, 6, 331-338

Crawford (1989) intenta explicar les diferències individuals de responsivitat a la hipnosi amb base fisiològica. Trobant que els individus altament suggestionables posseeixen una major capacitat de filtrat atencional relacionat amb el sistema límbic i les àrees frontals implicades en els processos atencionals, mostrar una gran capacitat per mantenir la atenció sostinguda sobre activitats rellevants desatenent a l’estimulació irrellevant. Aquests poden, també, canviar amb més facilitat la preponderància en l’activitat d’un hemisferi a un altra, facilitant el processament d’informació de caràcter simbòlic.